loader image

Bones canalla!!

Recentment ha estat el meu aniversari, 31 anyets, ningú pensava que arribaria tan lluny i aquí estic, caminant sobre una corda per l’abisme de la mort. Però no parlem més de la meva limitadíssima esperança de vida (és broma tot eh?) i parlem d’un dels videojocs que m’han regalat i que ja he cremat, el Moonlighter, un action-rpg amb tocs de rogue-lite (sembla que estigui dient el nom d’un plat del Ferran Adrià) que m’ha agradat molt.

El joc ens posa a la pell d’en Will, un jove habitant de Rynoka, destinat a portar la botiga del seu avi però amb l’anhel d’explorar les masmorres que envolten el poble. L’anhel d’en Will és tan gran que decideix emmerdar-se fins el coll i aventurar-se a descobrir quins tresors li esperen en aquelles masmorres.

Abans he dit que en Will s’ha de fer càrrec d’una botiga, oi? I que el noiet té ganes de descobrir tresors, oi? Doncs bingo! I es que gran part de la gràcia del joc resideix en vendre’ls. Amb això no vull dir que la resta sigui puta merda, eh? Però el sistema de venda està tan treballat que fa que et vingui de gust recollir molts objectes per després gaudir de llargues jornades de “OBERT”.

Ho explicaré millor: la teva botiga, inicialment petita, et servirà per vendre els objectes que et vagis trobant, a un preu que tu triïs, i que, depenent de la demanda de l’article, el vendràs amb major o menor facilitat. És a dir, portaràs una botiga (Easy mode edition eh, no heu de fer la declaració trimestral per ser autònoms ni res), hauràs d’estar atent si un article el tens a la venda al preu correcte o no guiant-te per les expressions facials de la clientela, hauràs d’estar al tanto dels lladres, hauràs de calcular a ull el preu dels articles nous que posis a la venda (amb el risc de pensar que ho estas venent molt car i resulta que ho tens a preu de ganga…)… en definitiva, molt graciós la veritat!

I vendre tot el que vas arreplegant per allà té un objectiu, el de mantenir un fals estat del benestar podrit, plagat de corruptes i poderosos sense sentiments… ai perdó, que me’n vaig per on no toca. Vens per fer calers, i fas calers per millorar la teva vestimenta per tenir més vida, les armes per repartir xarop d’estopa a tort i a dret amb més mala baba, i per comprar pocions, necessàries allà on vagis. Hi ha una varietat acceptable d’armes i vestimentes, que lògicament, contra més cares, millors.

Els teus diners també serviran per millorar el poble i la teva botiga, accions vitals per a la progressió del joc. El goig que fa la teva botiga recent ampliada… oh, quina sensació!

Un cop armat fins els queixals, vestit amb més metall a sobre que en un concert de brutal death metal i amb unes pocions a la motxilla, ja estem preparats per enfrontar-nos a les masmorres. En total són quatre, que un cop les completis, obriràs una última porta que el seu contingut et sorprendrà, si el vols coneixer clicka aqui! Sí, avui estic gracioset. És cert que hi ha una cinquena porta que s’obre quan completes les 4 masmorres, però com que no m’agrada fer spoilers, no us diré què hi ha (només per això aniré al cel de cap), però us animo molt fort a descobrir-ho per valtros mateixos.

Les masmorres estan molt ben distribuides, amb tres nivells i un enemic final, cada una amb una temàtica, una música, una ambientació… dono gràcies a que son tan “agraïdes” que no fa mandra tornar a entrar 1000 cops. I això ho dic perquè la vostra motxilla només té 20 slots, forats, espais, com més us agradi dir-ho… El tema és que un cop ple, no et val la pena seguir amb l’excursioneta, i aquí es on entren en joc els tres objectes que descobriràs pràcticament a l’inici de la teva aventura (us ho explico perquè no ho considero spoiler), que són: un per vendre els objectes in situ, tot i que el preu no serà el mateix que aconseguiries venent-lo tu, un altre objecte per tornar al poble tal qual, fent que per tornar a accedir a la masmorra hagis de començar des del puto principi (per sort no son “molt llargues”) i l’últim objecte et permetrà, a canvi d’un preu relativament elevat, sortir de la masmorra però despres tornar al mateix punt on t’havies quedat (si utilitzes el mateix portal, si entres per l’entrada normal perds els pempis i el portal, així que al tanto!). Així que, com podeu veure, molt treballat, molt ben pensat tot i, en definitiva, un plantejament de videojoc molt ben parit.

I què, l’aparença? Doncs, com esteu veient a les captures de pantalla que he anat fent mentre jugava (com m’agrades Switch) us recordarà una barbaritat al A Link to the Past en molts aspectes, salvant les distancies obviament, però sí, la veritat es que el tipus de càmera, el tipus de masmorres, el poble… tot això amb un pixelat modern d’aquest que jo dic i que per norma general em transmeten la sensació de “meh, un més”, però que amb el Moonlighter no ha estat el cas.

En aquest joc si que fa molta molta patxoca la música, del poble de dia, de nit, de casa teva, de la botiga, de cada masmorra, dels enemics… aquest camp ha estat molt cuidat i treballat i se’ls ha de reconèixer perquè gràcies a això he gaudit molt més de l’experiència de joc. Aquí us la deixo!

En resum macos i maques, un gran joc, amb molts punts positius i gairebé cap negatiu (quan tens la motxilla plena però vols seguir…), amb una durada ideal ja que pràcticament la tries tu, si vols anar per feina i guanyar els diners justos per millorar la teva indumentària o si vols passar-ho bé venent i jugant amb els preus. Bons gràfics, bones animacions, bona música…. i a més a més està disponible a moltes plataformes i per un preu molt assequible!! Ja sabeu, a fotre-li!!

Aplaudeixes?

Co-creador amb mun germà d'aquest antre que en diem web (sí, ho he copiat de la seva descripció jijiji). Els videojocs formen part del meu passat, present i futur, d'una manera sana i responsable, eh? Toco gairebé tots els estils de jocs, no faig fàstics a res! Molt fan de Nintendo, tot i que procuro estimar a totes les companyies per igual (menys a Sega jijiji brometa interna que tenim). Sigueu feliços!!


Marc!!

Co-creador amb mun germà d'aquest antre que en diem web (sí, ho he copiat de la seva descripció jijiji). Els videojocs formen part del meu passat, present i futur, d'una manera sana i responsable, eh? Toco gairebé tots els estils de jocs, no faig fàstics a res! Molt fan de Nintendo, tot i que procuro estimar a totes les companyies per igual (menys a Sega jijiji brometa interna que tenim). Sigueu feliços!!

0 comentaris

Vols deixar un comentari?

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada