Les bartop, o màquines arcade en general, es van popularitzar a principis dels anys vuitanta i encara avui dia hi ha nostàlgics enamorats d’aquells alts mobles de fusta. Un d’ells és el nostre company Toni, que va dedicar un article sencer a aquests aparells que et deixaven les butxaques ben netes.

Avui dia amb els emuladors podem tornar a jugar aquells jocs arcade tan mítics, però, oi que fa menys gràcia jugar-los a l’ordinador, amb teclat (o mando)? O a la tàctil d’un mòbil? Redéu, quin horror. És una experiència similar, però no la mateixa. Per intentar apropar-nos més a la sensació original, el que farem en aquest article és explicar com muntar-nos una bartop. La bartop és com la màquina arcade però de sobretaula, no és un moble complert fins al terra. Més portable, i amb els mateixos controls i format físic d’una màquina. Per sorprenent que sigui, és un moble que no trobaràs a l’Ikea. Com a cervell hi fotrem una Raspberry Pi 3B amb el sistema Retropie, capaç d’emular qualsevol consola des de les primeres de totes, passant per jocs arcade (MAME), fins la Nintendo64/Playstation.

Tot seguit passem a la recepta i elaboració. Us l’explicarem de la manera exacta que l’hem fet nosaltres, òbviament tu pots modificar-ne aspectes i tot el que et roti!

Bartop

(Ingredients per a dos jugadors)

1 x Raspberry Pi 3 model B

1 x Pack de caixa + adaptador de corrent + dissipadors per a la Raspberry

1 x Cable HDMI curtet

1 x Adaptador de HDMI a VGA

1 x Tarjeta microSD de 64GB

1 x Monitor de 19″

1 x Sistema d’altaveus

1 x Moble bartop llest per a muntar

2 x botoneres arcade

1 x botó Insert Coin addicional

1 x Tira de leds (busca a ebay ‘led usb 1m rgb’)

1 x Canto (cant de more) u-molding

Addicionalment ens caldrà un pessic de: regleta de 4 endolls, endoll amb interruptor, esquadretes metàl·liques, cola blanca, cola multi ús, potetes de goma anti-lliscament.

Elaboració

26 de Novembre de 2016. Exactament 13 anys abans, el Concorde feia el seu últim vol comercial. Però crec que això no té cabuda en aquesta entrada.

Total, que aquell dia, el Marc i jo xerràvem pel Telegram, i va sortir aquest tema:

Després d’això em va passar l’enllaç d’un vídeo de YouTube on un jove noi d’ulls blaus munta una bartop. La conversa va continuar així:

Com veus, ens vam engrescar amb celeritat i després del “necessitem més recerca” va començar una baixada sense frens cap a la investigació de components, què ens caldrà comprar, com organitzar-nos, etc.

El nostre pensament inicial respecte al moble era molt punk, comprar fustes a una fusteria, tallar-les i en definitiva fer-ho tot des de zero. Cada vegada que ho penso se m’asseca una mica més el cervell. Després d’unes quantes pregàries i espelmes a esglésies, vam donar de pet amb un web on et venen les fustes tallades, bartop.es. Potser n’hi ha més i millors, però aquesta tenia just el que necessitàvem en aquell moment.

Les fustes, millorables però.. al final tot va acabar bé

Ja teniem la recepta, la majoria dels materials pendents d’arribar-nos, tot planificat… i temps? Teniem temps? Què va! Com que els dos treballem fins tard i ja ho havíem pagat tot (és a dir, que ja no ens podíem fer enrere ni deixar-ho allà acumulant pols) vam decidir quedar cada nit per enllestir-ho el més aviat possible, fent que els meus (Marc) veïns ens estimessin moltíssim.

Enganxant amb cola els altaveus a la fusta de foradets, van quedar perfectes!

Doncs dit i fet, cada nit, a partir de les 21:30 fins l’hora que ens rotava, ens posàvem a treballar. La majoria de quedades eren productives, bevent bona birra i escoltant música dolenta (DJ Jon is in da jaus).

Maaaassa cola blanca nai!
Professionals: el colom mesurador

Al principi anàvem follats i feliços, ja que les fustes tenien forats on fotre els cargols i semblava que ens ho havien donat tot mastegadet, tot molt bé, xino xano… però van començar els problemes: la fusta, com podeu imaginar, no és d’un roure mil·lenari que habita en un bosc de roures mil·lenaris, sinó que més aviat és tirant a puta merda (tipus Ikea), fent que alguns cargols no volguessin entrar, però bé, al final cap problema, així que “no passa res” (cometes representant rancúnia).

Els dos pencant ehhh

I per fi teniem totes les parts! Un lateral amb la part superior, l’altre amb la part inferior i apa, només calia encaixar-ho entre si i ja està! Però, com era d’esperar, els forats no encaixaven entre si, fent que haguéssim de recalcular molts dels forats de nou, i perdent molt de temps en aquest procés, que teòricament era el més senzill. Però com bons manetes que som, ho vam aconseguir, i ja estàvem llestos pel pròxim problema.

La fusta on va collat el monitor era una puta vergonya (us presento el pròxim problema), una fusta amb 4 forats (VESA compliant? qui sap) i prou que a sobre no encaixaven amb els del monitor que vam comprar. Vam haver de fer les mil i una per ficar-lo recte ja que no portava res marcat, ni la posició respecte al monitor ni respecte la pròpia estructura de la bartop, fent que posar-ho recte i centrat fos una puta feinada (i a sobre a dos bartops, recordeu que estàvem fent dues alhora), i com que els forats que venien de fàbrica no encaixaven, vam haver-ne de fer de nous, perdent el temps i els nervis.

Què fa? QUÈ FA?

Per acabar-ho d’adobar (hosti tu com em posa aquesta frase feta), la part del darrere no estava pensada com a porta, es a dir, estava feta per fotre quatre cargols i tancar-ho. Així que vam haver-ho de fer nosaltres, no va ser molta feina, però son coses que ens anaven traient de polleguera, i si a això li sumem les súper instruccions de muntatge que venien…

Quina passada, eh?

Un cop solucionat tot això passem al tema dels botons, que realment és fàcil de fer però les nostres mans gegants no es podien moure gaire be per aquell espai minúscul (el metacrilat de la pantalla arribava fins molt a baix), així que tot i que era mes aviat fàcil el muntatge, l’execució era una putada.

Aquí connectant els cables de cada botó a la placa
Ambdues bartops muntades (sembla poca cosa però cagun deu)
Prova inicial molt rudimentària per veure que el monitor xutés bé. La Sesa també volia viciar

Instal·lar el sistema de so va ser una mica punki ja que a l’interior de la bartop no hi havia espai per al subwoofer (però és que ni de conya), així que el que vam fer, a risc de perdre baixos, va ser tallar-lo per la meitat a lo Kill Bill, fent que finalment hi cabés i tragués un so més que decent (seguim tenint baixos). Ara sí, teniem l’estructura de la bartop feta.

ESTO TE LO APAÑO YO
APAÑAO!
Tot i això, encara treu bons baixos eh?

Però ep, que ve lo millor! Els metacrilats et venen sueltos tal qual, cap instrucció de com col·locar-los ni subjectar-los. El de dalt, la marquesina, encara, ja que no és principal i queda encaixat entre quatre fustes… però per fer que quedes bé el de la pantalla… primer vam mesurar, amb el monitor ja posat, l’espai que ocupa, intentant col·locar el metacrilat recte i a baix aguantant-lo amb esquadres… sincerament, o nosaltres som inútils i hi ha una manera millor de fer-ho, o el kit de bartop.es no és gens per a noobs.

Si t’hi fixes veuràs l’esquadra que vam haver d’inventar-nos per aguantar el metacrilat de davant de la pantalla

El vinil per al metacrilat de la pantalla, és directament una impressió sencera, rectangular. Me les vaig veure negres per a retallar amb cutter el ‘forat’ on s’havia de veure la imatge del monitor.

Col·locant el metacrilat de la marquesina, ja amb vinil
Aquí intentant quadrar el ‘forat’ del monitor amb el retall del vinil
Enganxant el vinil de la part dels controls, TRICKY

La marquesina, que és on s’oculten els altaveus, la vam subjectar amb uns topes dels xinos que vam collar a la fusta i amb cinta de doble cara al metacrilat. Abans d’això hi vam fer passar la tira de LEDs per a que estigui il·luminada. La tira que vam agafar s’alimenta directament per USB i pots canviar-li el color i tal, mola mil.

Aquí veus la tira de leds i els topes que vam posar per a que la marquesina no vagi enrere

La següent queixa (non stop!) és que els vinils que ens van vendre amb el kit, eren MOLT més grans que les fustes de la bartop. Lògic, eh?? Això vol dir que vam haver de tallar amb cutter part del vinil. Els senyors de bartop.es et permeten descarregar un fitxer template on fer-hi el teu propi disseny (aquí baix el veus). Nosaltres havíem fet el disseny (molta molta feina també) pensant que hi cabria sencer (lo normal, no?), no que n’hauríem de retallar un tros. Per sort no va afectar gaire a cap part principal i queda bé igualment, però…

Plantilla del vinil
Mira tot el tros que vam haver de retallar, vergonyós
‘El mantel ya tal’
Metacrilats i panell de controls amb vinil

La següent foto és important, les entranyes de la màquina! Vam enganxar amb cinta de doble cara la carcassa de la Raspberry a la fusta de MERDA del monitor. Aquest el vam comprar amb connector VGA perquè HDMI era més carot, així que la cosa negra que veus a l’esquerra de la raspi és un adaptador VGA-HDMI. A baix a la dreta, el subwoofer tallat i amb cinta americana per tota la part de sobre, ‘tancant-lo’. Agafat amb esquadres a la fusta de baix per a que no es mogui gens!

La part final del muntatge va ser enganxar el molding (o CANT), no vam triar la cola correcta i ara (6 mesos després de muntar-les) se’ns estan desenganxant per tot arreu xD Hem provat a reenganxar-ho amb Super Glue però segueix failejant una mica. Si tens millor idea de com fer que no es desenganxi, please ens ho dius ^^

Aquí fent pressió per a que s’enganxés tot bé

No els hem mencionat en cap moment pobrets però els controls són de molt bona qualitat i aguanten bé les hòsties que els fotem. A més a l’hora de fer la instal·lació va facilitar molt la feina el fet de que cada botó va connectat a la plaqueta PCB, i d’aquesta en surt un sol cable USB que connectem a pèl a la Raspberry, que detecta perfectament tot el tinglao.

Camacus e
La bola del joystick és un micro-aquari, hi ha 3 micro-peixos nedant a dins

RESULTAT

I bé, aquí alguna foto del producte acabat!! Sincerament, per més merdotes que haguem passat durant el muntatge, veure-la acabada i funcionant és impressionant.

Això de que a la foto s’hi imprimeixi la data és TANT de 2005…

Post-producció

Bé, la bartop al final ha quedat bonica i fa patxoca, però sense un sistema que faci córrer els jocs, no fem res!

El cervell de la bèstia (come at me Nintendo)

Com ja hem dit a dalt de tot, hem instal·lat el sistema Retropie, que ja des de la primera arrencada t’ofereix una interfície 100% dedicada a jugar. Tries quina consola vols, quin joc, i al tema. Ni menús addicionals ni res. Podria explicar-te els detalls del sistema, però en Toni ja va fer un article on hi trobaràs la informació que pots necessitar. Si vols saber-ho tot, fes clic aquí i mira tot el que pot oferir el Retropie instal·lat a la Raspberry Pi 3. Quan acabis torna, eh? xD

Aquesta distribució per a la raspi ja ve preparada per a configurar quatre coses bàsiques i que ja la tinguis disponible per copiar les teves roms i començar a jugar. Si busques pels internets veuràs a molta gent dient que el Retropie és complicat de configurar, que dona problemes, que blablabla… però sincerament, l’he trobat ben senzill, amb un menú dedicat ple d’opcions, i personalitzacions que no pots fer amb un dels seus competidors més directes, el Recalbox. A diferència d’aquesta última, a Retropie si t’ho curres pots posar la teva pròpia música als menús (amb un script custom), i establir el vídeo que vulguis mentre s’engega la màquina. Queda brutal.

No vull allargar més aquest article així que si de veritat tens interès en com instal·lar, configurar i personalitzar el Retropie a la Raspberry Pi 3, només cal que me des un buen like ens ho facis saber als comentaris o on sigui, i si crec que t’ho mereixes, puc fer un nou article més tècnic amb detallets.

Apa, esperem que t’hagi agradat aquesta petita explicació i qualsevol cosa ja saps on trobar-nos! Salut!

Comments

  1. Carai tu, quina currada! Us felicito pel resultat i també per l’article que és molt divertit.
    Però es pot saber com coi heu fet per deixar així les estovalles? : ] Suposo que no vius amb la dona/nòvia, perquè sinó et fotrien un “puro” amb tota la raó, jejeje.

    Essent una mica tiquis-miquis (i jo ho sóc MOLT) et diria que és gairebé imprescindible jugar a aquests clàssics amb scan lines, que no sé si es poden emular en retropie, però reconec que en relació qualitat-preu heu assolit un Win-Win.

    Ben fet!! Plas-plas-plas-plas…

    1. Ei!! Ens alegrem molt que et facin riure les nostres paridetes i que t’agradi el resultat de les nostres bartops, sabem que té cosetes que podrien estar millor però per natros estàn perfectes xD

      Doncs saps que ho vam fer a casa meva (Marc), visc amb la dona, i no em a dir res per l’estat de les estovalles? xD Hi ha uns xinesos molt simpàtics al costat de casa que per dos eurets et venen un nou, així que no va ser una gran pèrdua.

      El tema scan lines es molt personal, a mi m’agrada que es vegi “net”, ja se que per molts el que estic dient és una blasfèmia però que hi farem, hahaha. Però ep! Al Retropie (i al Recallbox també) i ha un menu molt currat que et deixa posar-ho com tu vulguis, et dona moltes opcions de video que segur que s’adapta a tothom!

Deixa un comentari