Hola que tal! Com us trobeu companys? Esl nadals s’acosten. Ja hi són a la volta de la cantonada, eh? Ja els carrers i els aparadors (sobretot els aparadors, és clar), s’omplen de vistoses llums i engalanats adorns. Els torrons i els polvorons es fan un lloc en les nostres dietes i les fosses nasals es tornen boges amb tants perfums anunciats a la televisió. I un veu això, i no pot evitar pensar que tot és un paripé amb el qual poder vendre més i treure més benefici (fotut capitalisme XD), però pensant-ho millor i deixant de banda la meva part més crítica i amarga i donant pas al fet que aflori una mica la meva part més infantil, també he pensat: Que collons! La veritat és que els carrers molen bastant més així, oi que sí? Totes adornadets i iluminadets, amb una infinitat de gent anant i venint amb les bosses plenes de regals i menjar, els aparadors ben bonics i vistosos i amb les companyies de videojocs en plena ebullició per oferir les seves consoles i nous? videojocs… I és que, malgrat tota la falsedat amb què es vesteixen aquestes festes, és molt cert que en aquestes èpoques tan entranyables no puc evitar el sentir-me nostàlgic. I la veritat és, que els bons records d’aquesta època en concret provenen tots de la nostra infància, de quan tenies aquella il·lusió immaculada per la vinguda d’uns tipus peculiars que repartíen regals per tot arreu, arribant a tots els nens del planeta (o això ens feien creure). Bé, el cas és que la meva gran il·lusió en aquells principis dels ’90, era que aquell fotut tipus que anava muntat en el seu trineu energètic (si s’hagués inventat avui em jugue una orella al fet que portaria el logotip de RedBull en els laterals XD ) tirat per rens voladors conegut com Santa Claus, o bé que els firaires tres Reis Mags d’Orient em portessin una cosa: una consola de 16 bits. A tu te la van portar? Enhorabona, campió! Es veu que a tu et van fer més cas o vas ser realment un bon minyó, perquè les meves cartes, escrites amb tota la innocent il·lusió de nen, se les van passar succintament per baix de la cama, per no dir un altra cosa XD. I és per això que, un cop em vaig fer adult, em vaig adonar que si vols el regal perfecte, no hi ha millor persona al món per encertar-ho: ni vells grossos vestits de vermell i blanc que solquen els gèlids cels d’hivern sobre trineus ingràvids tirats per rens que, de tan passats que van, volen; ni firaires solitaris que viatgen pel desert muntats en camells fent-se passar per reis, per reis! (Digueu-me si de cas alguna vegada heu vist un sol rei d’aquest tipus en algun lloc, llibre d’història o ficció, pel·lícula… XD). La millor persona per fer-te el regal perfecte, ets TU.

A mi que em facin una lobotomia!

I bé, molts us preguntareu: A què ve la agredolç reflexió de Toni? Definitivament, s’ha tornat majara. O s’haurà barallat amb la parenta o alguna cosa. XD no. Ni m’he barallat, ni m’he tornat majara, crec. Simplement és que sempre que vénen aquestes dates no puc evitar sentir-me nostàlgic i, alhora, cabrejat. Perquè, i corregiu-me si m’equivoco, el Nadal és per a les criatures. Nosaltres ja no tenim il·lusió de res en aquestes dates (si de cas de quedar mig mort a la butaca després d’un dels clàssics afartaments nadalencs). Per tornar a ser capaços de sentir alguna cosa semblant al que sentíem quan vam ser nens amb tot el que precedia a l’arribada del Nadal, amb els anuncis de joguines per la tele o amb el gruix catàleg del Corte Inglés, les Hobby Consolas, Superjuegos, NintendoAcción i MegaSega anunciant el que se’ns venia a sobre per nadal, les típiques estrenes nadalenques a les cartelleres de mig món, etc, etc, etc…) se’ns hauria de practicar almenys una lobotomia XD, al igual que l’Arnold Schwarzeneger a la trepidant i currada Desafío Total (m’encanta aquesta peli, és brutal). Doncs escolta, no sé jo; si amb això es pogués tornar a sentir la puresa d’aquella alegria i aquella il·lusió de llavors per rebre els més fabulosos regals (en el nostre cas, bàsicament consoles i videojocs, és clar)… A mi que em facin una lobotomia, escolti!

Però com això no va passar (ni ganes, collons. Heu vist la cara del Xuaxe? XD), no queda un altra que arribar a la conclusió que he revelat més amunt: ningú com TU per fer-te el regal perfecte. Sí, et costarà pasta de la teva butxaca, però gairebé segur que encertes amb aquesta consola, perifèric, videojoc o sistema retro que desitgis regalarte. I per això, com ningú havia de saber millor que jo el que més volia per a aquest Nadal, ja m’he avançat a tots i m’ho he auto-regalat: he millorat el interior de la meva estimada, bonica i desitjada recreativa. Com podríem dir-ho …? Ah, sí. La meva bartop s’ha menjat un Power Up!

D’un vell PC a una moderna Raspberry Pi 3

I li ho he fet, perquè la meva Bartop portava en el seu interior l’equip just i necessari per fer córrer el lloat MAME que tots gaudim. Sí, podia córrer gran quantitat dels aclamats i viciants jocs arcade dels 80 i 90, tot i que hi havia també molts que no els aconseguia fer córrer com el molt brutal Street Fighter 3. O emuladors com el de la revolucionària Play Station, se les veia i se les desitjava per poder-los córrer amb fluïdesa, pel que la jugabilitat deixava bastant que desitjar. El cas és, que entre unes coses i altres (i també perquè trastejant amb el MALA vaig desprogramar tot el sistema XD), vaig decidir que havia arribat el moment de millorar i ampliar les capacitats de la tan estimada bartop.

He de confessar, que no va ser perquè desprogramí el MALA pel que em vaig decidir a fer-li el Power Up a la recreativa. De fet, amb tan sols fer un “copia i pega” dels arxius que tenia del MALA, tornava tot a funcionar a la seva perfecció XD. Però volia més. Ja fa gairebé dos anys que vaig rebre la bartop, pel que era ja el moment d’ampliar. Volia més memòria, més potència, més capacitats, més eficiència, menys consum i menys soroll (que no so).

Amb aquestes premisses, em vaig posar a indagar per aquí i per allà, per la web, preguntant a uns i altres, o bé pels grans fòrums que hi ha actualment al Facebook dedicats als videojocs retro i dels quals molts de nosaltres hem entaulat converses i discussions, com ara Retro Neo Videogames o Retrogamers Alacant. I així va ser com vaig coincidir amb la persona que s’ha encarregat de realitzar-li el Power Up a la meva recreativa. Una persona que em va convèncer ràpidament del que calia fer-li a la màquina i que m’ha demostrat, i amb escreix, que domina a la perfecció el tema de les Raspberry: Biel Juan (tal com resa el seu perfil de Facebook). No cal dir també, que Biel Juan és conegut en el grup i ha estat l’artífex d’altres fantàstics projectes que actualment estan sent gaudits pels seus posseïdors. Per descomptat, mereixes que et faci referència en aquest article: un treball excel·lent, company. Si algú té algun projecte en ment, o té algun problema d’alguna cosa al respecte amb les raspberry, sense cap dubte us recomano que us adreceu a ell. Pot semblar que li estigui fent propaganda, i efectivament així és, collons, perquè enganyar-nos jajajajaja, però si li la faig és perquè realment ho mereix. El paio entén i sap de què va tot això. Així que ja ho sabeu amics, és un especialista en el tema 😉

Més de tot.

I finalment la Raspberry Pi 3 va quedar instal·lada a la bartop, juntament amb una microSD de 128 GB ‘s i uns fantàstics Zero Delay per connectar els joysticks i botons a la Raspberry. Tot això rematat amb un petit ventilador per subministrar aire fresc al cervell de tan genial virgueria de l’electrònica. El resultat? Brutal. Mireu, mireu tots els emus als quals puc viciar ara des de la meva bartop (evidentment els que pot tirar el Retropie):

Atari 2600

Atari 7800

Atari Lynx

Amstrad CPC

Commodore 64

Final Burn Alpha (arcade)

Game & Watch (oh my god!)

Game Gear

Game Boy

Game Boy Color

Game Boy Advance

MAME 2003 (per suposat)

Master System

Mega Drive

MSX

NES

Nintendo 64

Neo Geo

Neo Geo Pocket y Color

PC-Engine

PSX (els jocs en 2D d’aquesta consola són increïbles, a més dels pinball, Tekken i similars)

Sega 32X

Sega CD

Sega SG-1000

Super Nintendo

Virtual Boy

Wonder Swan y Color

Milers i milers de jocs. Quin Power Up que s’ha menjat la Bartop XD. I després de comprovar el funcionament del sistema Retropie i de la Raspberry, no puc sinó estar més que content.

Potser uns estiguin a favor de les Raspberry, altres poden estar a favor d’un PC, sobre gustos no hi ha res escrit. Jo que he tingut els dos, puc arribar a la següent conclusió pel que fa a la Raspberry (ja que és el que porta ficat en el seu interior):

A favor

Una raspberry és una fabulosa bigam electrònica que li ve com anell al dit a una recreativa i, sobretot i especialment, a una bartop: ocupa molt poc espai, el frontend o sistema multiemulador retropeu és robust, estable i és capaç de córrer sense problemes la majoria d’emuladors i els seus jocs (i els que ara no van tan fluids, com el de N64 en alguns aspectes, el MAME 2010 que està en fase experimental, o el de PSP o Dreamcast de manera general, no poden sinó anar millorant actualització després actualització, ja que en veritat les Raspberry són molt joves encara i compten amb un gran suport de la gent), té menor consum que un pc i emet menys soroll que aquest. ¿Fa falta alguna cosa més per gaudir dels videojocs d’abans?

En contra

De moment només puc parlar de dos aspectes:

Capacitat de personalització: així com amb el pc és més fàcil i ràpid deixar vistosos els emuladors, com per exemple amb imatges assignades a cada joc, a la raspberry és, incomprensiblement, més complicat i dificultós. Et veus obligat a haver de fer un scrapper (tranquils, que no és ni el Marc ni el Jon marcant-se un streaptease després d’haver-se passat una beat’em up XD) en el qual va descarregant automàticament per internet les caràtules o imatges dels jocs. Què passa? Doncs que és un procés lent de collons que requereix deixar la Raspberry encesa moltes hores i fins i tot dies, òbviament perquè els jocs que hi ha a la targeta són milers i milers i els va descarregant un a un. I a més, si deixes que la màquina decideixi per tu en el cas que hi hagi algun conflicte entre una rom i una caràtula, vas a tindre jocs en els que no concorden el joc amb la caràtula descarregada. És una gran putada, però així funciona encara el Retropie o el Recalbox (aquest sistema és més fluix que el Retropie). Òbviament, un dels grans aspectes a millorar.

Gravar o esborrar roms: tenint en compte que el que més abunda avui dia són pc ‘s amb Windows o Mac, és una putadeta que hagis de connectar la raspberry a la teva xarxa d’internet a casa via wifi o directament al router per, des del teu PC , anar transferint els arxius o esborrant-los a través d’aquesta forma. Òbviament és més lent que si fiques directament la microSD al teu pc. Una altra opció, és a través del programa per veure pelis, Kodi. Però clar, qui vol un programa per veure pel·lícules en una recreativa? Personalment no li veig molt de sentit, pel que el més normal és veure’t obligat a haver de transferir els arxius via internet. L’altre camí possible és utilitzar el menú base de Retropie però, sincerament, a la majoria els resultarà un pèl complicat fer-ho i vas a tenir la sensació que si toques alguna cosa, vas a cagar-la. Per tant, l’opció més fiable però lenta, és fer-ho via wifi o mitjançant el router. Un altre dels aspectes a millorar en el futur, sota el meu punt de vista.

Conclusió final

Els dos punts en contra que he esmentat, encara que són aspectes que poden fer cap enrere a alguns usuaris més primmirats que vulguin fer-se amb una bartop o recreativa completa, la veritat és que no són, per a res, dos aspectes greus o insalvables. De fet, la bartop em funciona genial, absolutament genial. Els jocs els corre sense cap problema, i es veuen de mort a través de la pantalla de 19″ instal·lada a la màquina. Hi ha milers i milers de jocs retro a la meva disposició. De fet, ara que puc viciar a la PSX amb la bartop sense problemes, de pas que vicie a títols ja mítics o coneguts per molts, estic descobrint molts i increïbles jocs ocults de la primera màquina de Sony, sobretot en 2D o 2.5 D: Tekken 3, Rapid Reload, Panzer Bandit, Asuka 120%, The Adventures of Loomax, Philosoma, Assault Retribution, Gekioh Shooting King, GT All Japan Touring Car Championship, Bloody Roar 2, Capcom vs SNK Pro, Bola de Drac Z Legends, Mega Man X, Omega Bost, RC de Go! (Qui va dir que les carreres de cotxes teledirigits eren avorrides? Això és que no l’heu jugat), The Great Battle VI, els Marvel… i buffff, moltíssims més que tinc. Amén dels jocs de pinball de la PSX, que ja que tinc els botons laterals a la bartop, caldrà aprofitar-los XD.

Definitivament i sense cap dubte puc dir que m’agrada, i molt, el Power Up que s’ha menjat la meva bartop.

Us deixo unes quantes fotos del muntatge.

Fins la propera!

Deixa un comentari