Bon dia xitxarel·los i xitxarel·les! En aquest article em dirigiré a vosaltres amb insults molt catalans, dels que us recordaran a Bola de Drac i sèries per l’estil (gràcies Super 3!) i alhora ampliarà el vostre repertori d’insults en la llengua de Guifré el Pilòs o Tirant lo Blanc.

Com que feia la tira que no escrivia i els articles xaxis se’ls queden els tastaolletes d’en Jon i en Toni, jo em “conformaré” amb fer un article sobre, atenció al que diré ara…. EL MILLOR RPG DE LA SUPER NINTENDO!! Òbviament si no fotem al sac dels RPG al Zelda: A Link to The Past, ja que no és un RPG però molts fills de Puigcerdà (si, això es un insult) encara no ho tenen clar.

Ara, petits rosegaaltars, us preguntareu “de quin joc parlaràs, maleït garroner, de quin?”, doncs parlaré ni més ni menys del Seiken Densetsu 3, o del que es el mateix, del Secret of Mana 2!!

 

jap
Quines portades, eh?

 

El primer en el que us haureu fixat és la diferencia en el número… té una explicació molt senzilla: recordeu allò de que molts jocs no sortien de Japó? Doncs bingo! Aquest va ser un d’ells.  Però potser us vindrà al cap una altra pregunta, que serà “per què aquest cul brut ens parla del Secret of Mana 2 i no de l’1?” Bé, si ho faig és perquè el Secret of Mana, tot i ser un joc grandiós, boníssim, i que heu de jugar si o si, es una mica menys grandiós que el Secret of Mana 2…. així que vinga va, comencem!

 

scm
Boníssim, però el SD3 o SOM2 mola més!

 

P.D: Em referiré a ells amb la numeració occidental, ja que el 2 i el 3 serien de SFamicom (el 2 japonés seria l’1 occidental), i el primer de tots, ja sigui japonés o occidental, tenía el nom de… Final Fantasy Adventure i/o Mystic Quest (depenent del lloc i la plataforma)! Quines coses, oi? Sé que ara teniu moltes preguntes al respecte, però ara no venen al cas, caso’m l’os pedrer! Ja farem un article al respecte (si m’aclareixo)!

 

ssss
Quanta portada!!

 

Secret of Mana 2 ens transporta, com cada joc de Square, a un món màgic on el Mana es Déu i si ho dubtes “te parto la cara” (paraules textuals del creador de la saga en una entrevista a Famitsu al 1990. En la seva defensa direm que s’havia begut fins l’ultima gota d’alcohol del conegut local de karaoke Kante Scomel Kul, de Tokio… tot aquest paràgraf es broma, no em foteu puto cas.)

 

tokyo-kara
EL PODER DEL MANA SERÀ ETERN!!!

 

Va, ja paro. Secret of Mana 2 és la continuació espiritual (que no argumental) del gran Secret of Mana, distribuit per tot el món i que va destacar com un dels grans de la SNES per ser un rpg dinàmic, llarg, per la interacció entre els personatges protagonistes i per gaudir d’un sistema de combat en temps real. Amb la base de l’Arbre del Manà (que ve a ser el fucking Deku Tree del Zelda pero made in Square, motherfucker), i amb l’eterna intenció del mal amb fer-se amb el poder d’aquest arbre, ens endinsem en un joc on (aquí ve la grandiositat del joc) abans de començar la partida, pots escollir entre 6 personatges, 1 com a protagonista i els altres dos com a acompanyants… però no acompanyats des del minut 0, si no que s’aniran unint a tu al llarg de la història i que les seves histories personals també afectaran al transcurs del joc… què vol dir això? Que és com tenir 6 RPGs en 1 (argumentalment parlant, clar)!! Us heu quedat amb cara de nyau-nyau, veritat? Millor això que no amb cara de merda d’oca, sincerament.

 

joc1

 

Personalment només l’he jugat un cop, però quan el vaig acabar, la primera frase que em va venir al cap va ser “quan l’oblidi una mica el tornaré a jugar sense cap mena de dubte!”, i és que jo no sóc molt de rejugar els jocs, però aquest… senzillament presenta un plantejament fantàstic.

 

joc2

 

Apart d’aquesta magnífica varietat d’arguments amb un fi en comú, hem de tenir en compte una altre cosa: visualment és una meravella. Els acabats, els efectes de llum, els atacs, tot, tot, tot… de fet, (estic segur que ho vaig llegir però ara no ho trobo enlloc), crec que el joc no va sortir de Japó perquè una Super Famicom sí que el podia fer córrer però una SNES no… i com que no estic segur d’això que us acabo de dir, faré com la gent que cobra per escriure i ficaré això que em fot un fàstic brutal… [RUMOR].

 

joc8

 

Hem dit que té un argument brutal, també que té uns gràfics brutals… què més? Ah sí! So, efectes, i tot el que guarda relació amb el sentit de l’audició s’adapta i acompanya perfectament a les situacions que transcorren durant el joc… músiques ambientals als pobles, músiques de més tensió durant els combats contra els enemics “finals”, efectes de so a les màgies i als cops… és cert que no té melodies que recordarem tota la vida (en la meva opinió, és clar), però compleixen la seva missió perfectament i fan que l’essència del Manà t’envolti per fer-te gaudir d’una experiència de joc increïble.

 

joc7

 

Parlant ja una miqueta més del joc en sí, i com que no vull comentar res de l’argument ja que crec que és una cosa que heu de viure/descobrir vosaltres, us comentaré que té un nivell de dificultat mitjà i que és moooolt llarg, no recordo ara exactament, però molt llarg, i lo bo es que no es fa gens avorrit, al contrari, sempre tens ganes de més, així que el fet de que sigui tan llarg és més aviat positiu que negatiu. Òbviament, com a tot bon RPG, comptes amb gran varietat d’armes, armadures, amulets, calçat, casc, etc. que aniran apareixent a mesura que avancis en el joc i que pugis de nivell, i que podràs seleccionar des del típic menú, una mica complicadet d’entendre al principi (o potser només a mi) però t’hi faràs ràpid, i que farà que els teus herois siguin capaços de salvar el món.

 

joc3

 

Però no tot es de color de rosa en aquest joc, cagundeu. El sistema de combat, al ser diferent a la resta de rpgs, és una mica dificil d’adaptar-se… obviament al principi, despres ja cap problema, però tingueu-ho present alhora de jugar, ja que es un combat a temps real però, en aquest temps real, pots: canviar de personatge durant el combat, accedir al menú de cada personatge, fer us de les diferents màgies de cada un d’ells, pausar i anar a pixar, fer servir els diferents objectes de l’inventari… I és que, tot i ser combats en temps real, l’estratègia és molt important (en els combats importants vull dir eh, llanuts).

 

joc10

 

En resum, tòtils, no sigueu cagadubtes i si us plau, jugueu a aquest joc, ni Terranigma, ni Lufia, ni merdes!! Secret of Mana 2 té una historia que enganxa, és un dels jocs amb els millors gràfics que veuràs de Super Famicom, acció, enemics finals brutals i la ROM està a tot arreu, així que no teniu excusa!! I si no em creieu, aquí us deixo un walktrough del joc!! A gaudir malparits!!

 

P.D: Perdó fans de Lufia i Terranigma, no volia que sonés despectiu… però és que aquest joc és massa bo.

P.D: Perdoneu si la redacció és una mica caòtica, he escrit la majoria d’aquest article amb mal de cap… Cagundeu!

P.D: Ja paro de tans putos P.D!! Apaaa!!

Comments

Deixa un comentari