Sovint miro enrere
I no puc evitar que la meva ment sigui assaltada pels gloriosos records d’aquells anys en què els videojocs eren “màgics, sorprenents i al·lucinants

Què hi ha de nou per aquí? Va tot bé? Vingaaaaaaaa! Amunt aquests ànims, que l’estiuet ja està pròxim. Portava molt de temps sense poder passar-me pel fòrum i ja tenia ganes d’estar per aquí. Segur que m’heu trobat molt a faltar, no? I si no ha estat així, ja que m’aguanto hahahahaha. Bromes a part, i per tornar a publicar per aquestes contrades, volia dir-vos que tenia en ment escriure sobre alguna cosa diferent al que en aquestes línies aneu a poder llegir. Però alguna cosa va desviar la meva idea original. I és que, amics dels pixelats en 2D, el poder dels videojocs retro és més gran del que un creu: el posseir una fantàstica GPD XD per a ús i gaudi d’un servidor i amb ella un MAME instal·lat amb milers de roms et permet que, quan menys t’ho esperes, et trobes davant d’un joc del que, a part que no havies sentit parlar d’ell en tota la teva punyetera vida (i ja van més de trenta-tres tacots), et deixa gratament sorprès. T’enganxa de manera que el temps vola i no t’adones que ja ha passat (bé!). Li pegues un vici brutal i es queda gravat en la teva ment com un petit tresor del qual no et vols desprendre. És un sentir tan especial, que no pots sinó sentir-te tremendament a gust. En aquesta ocasió, aquest petit tresor de preciosos gràfics com de dibuixos animats interactius es diu: Rohga Armor Force (Wolf Fang: Kuuga 2001 al Japó).

7

Encara que alguns ja sabran de quin joc parlo, segur que molts de vosaltres no ho haureu escoltat en tota la vostra vida, a què no? Em jugo el que vulgueu a que molts de vosaltres us heu quedat en pla WTF? De quin estrany joc ens parla aquest tio amb la immensa quantitat de jocs que hi ha al MAME que són molt més coneguts? Sí, així es diu aquesta joia, Rohga Armor Force. I més us val que us quedeu amb el nom. Què per què? Seguiu, seguiu llegint. Potser pel nom no us digui res, la qual cosa és normal, a mi mateix m’ha passat quan ho he vist ressaltat al menú de sel·lecció de jocs del MAME. Però si us dic que el joc és obra de la peculiar i alhora genial companyia Data East, la cosa ja comença a canviar. I si a més afegeixo que es tracta d’un espectacular i frenètic run’n’gun de trets amb una mecànica de joc al més pur estil Metal Slug, però protagonitzat per uns variats mechas amb més armament que la USAF i que es desplacen a tota velocitat per la pantalla disparant a tort ia dret a tot el que es mou, ja he aconseguit atreure tota la vostra atenció. Perfecte. És el que volia. Anem allà.

3

Any 1991. Un tal Ayrton Senna guanyava el seu tercer mundial de F1 a bord del estratosfèric McLaren-Honda decorat amb el mític blanc i vermell de la tabacalera Marlboro i estava proper a protagonitzar l’esperada segona part del fantàstic Super Mònaco GP de Sega. El rei del pop, Michael Jackson, a part de conservar encara el seu color natural, no només triomfava a les botigues de discos, ja havia aterrat no feia molt en els salons arcade un bon beat’em’up amb el seu propi nom i protagonitzat per ell mateix, on repartia llenya de la bona als malfactors i els feia ballar al so de les seves melodies més famoses. Com veieu, les màquines i els salons arcade gaudien d’una exclusivitat i d’un poder d’atracció com poques coses han aconseguit fer-ho sobre la gent jove (i no tan jove). La gent es deixava la pasta en les Coin-Up i no dubtava un segon en fer-ho, d’altra banda lògic, perquè no hi havia una altra manera de poder jugar a aquells jocs. I en el ple apogeu d’exclusivitat, potència i addicció de les recreatives, entre tan genials jocs que partien la pana i pels quals la gent sospirava com adolescents enamorats (que realment era el que érem, només que enamorats dels videojocs hahaha), com els Final Fight, el nou i revolucionari Street Fighter II, Snow Bros, After Burner i un llarg etcètera que no vull continuar, la companyia Data East (genial entre aquelles companyíes), va llançar un frenètic i addictiu run & gun que, com en molts casos en aquells anys, va resultar ser un gran joc.

5

Aquest ràpid i addictiu run & gun, va ser la continuació d’un molt bon shoot’em up que la pròpia Data East havia llançat el 1989 i que pot ser que a alguns els soni més el nom, Vapor Trail: Hyper Offence. Aquest matamarcians de scroll vertical en què podíem triar entre tres diferents avions amb característiques diferents, d’història simple (l’any 1999 calia alliberar una Nova York ocupada a la força) però de gran addicció, va donar pas al fet que la companyia creés una frenètica continuació però amb un canvi d’estil en la mecànica del joc, passant d’un scroll vertical a un scroll horitzontal que li va sentar, tot sigui dit, de puta mare. Sí, i ho torno a repetir sense por: de puta mare hahaha. Ambientat dos anys després dels successos ocorreguts en el primer joc, en el 2001 (és curiós que sigui just en aquest any, no?), una nova corporació vol fer-se amb el poder a base d’usar la força, per descomptat, tot una escampada de genialitat. Per impedir-ho, tindrem a la nostra disposició una sèrie de poderosos robots o “mechas”, que són el més avançat armament del moment, amb els quals passarem a repartir plom sense descans a tot el que es mogui per la pantalla. Plantejament simple. Addicció al màxim.

1

Aquest no tan famós joc, té alguns molt bons arguments que juguen a favor seu. Per exemple, encara que tots els robots fan servir al principi la mateixa metralleta Vulcan “de les grosses” com a arma principal, el joc ofereix una varietat de quatre tipus diferents de robots amb les seves respectives variants:

1. A dues potes
2. En levitació a través d’uns propulsors instal·lats a les potes
3. A quatre potes
4. Amb rodes d’eruga com un tanc

Amb quatre tipus diferents d’arma especial:

1. Míssils auto-guiats
2. Descàrrega elèctrica
3. Pluja de foc
4. Llança-granades

I quatre tipus diferents de cop o puny per al cos a cos:

1. Puny metàl·lic vertical
2. Espasa làser
3. Puny metàl·lic en uppercut
4. Urpa punxonosa

Per a ser un arcade de les coin up de l’any 1991, no està gens malament, la veritat. Però el millor ve quan observes que el joc et dóna la possibilitat de configurar el teu mecha abans de començar la partida (tot un puntàs), i  que se poden combinar totes aquestes varietats al teu gust personal, podent crear el teu robot favorit si no us agraden les versions predefinides que t’ofereix el joc de per si. Això és tota una declaració d’intencions, ja que abans de començar el joc ja t’estan dient que s’han pres seriosament la programació del videojoc. I tant que sí!

9

Tots aquests preparatius inicials no servirien per a res si els gràfics i sobretot la jugabilitat no acompanyen. Però per sort per a nosaltres, no és així. Data East va ser una de les més grans companyies que va produir videojocs per a les arcade, i això es nota un cop comença el joc. Els gràfics són molt bons, molt ben detallats i amb fons i paisatges cuidats i adorables. Els avions nodrisses i els vehicles més grans són espectaculars i amb un colorit superb que enamora. Potser els sprites dels nostres robots siguin una mica petits i haguessin pogut ser una mica més grans, però és una cosa que no influeix per a res en l’acabat gràfic general del joc, que ratlla a un gran nivell. Però és que, la veritat sigui dita, t’oblides de tot i de tots des del mateix moment en que comença el joc. M’explico: els gràfics molen molt i acompanyen que dóna gust. La música, d’estil techno, és més que correcta, igual que els efectes sonors; compleixen sense més, que ja és bastant. Però el que realment t’enganxa i et sorprèn gratament és la rapidesa, la fluïdesa i el frenetisme de tirs per tot arreu en què et submergeix sense remei. De debò, quan el vaig començar a jugar em vaig quedar una mica com sorprès. La primera fase és molt curta, una presa de contacte més que res, però cal veure el molt que et deixa clar en tan curta fase. El joc és, al meu paréixer, superb. És molt bo: és ràpid, va súper fluid, sense ralentitzacions de cap tipus, et surten enemics per tot arreu i tu estàs amb el botó apretat repartint plom a tots els costats, per davant, per darrere, per dalt, per baix, fent salts, esquivant trets, destrossant enemics propers a tu amb el cop cos a cos, disparant l’arma especial i esperant que torni a carregar per tornar a usar-la, recollint power ups, potenciant o canviant l’arma principal a un dels quatre diferents tipus disponibles, recollint uns petits aliats soldats-robot que pugen a llom de la teva màquina i disparen al costat contrari que ho fas tu, protegint la teva esquena…espereu que agafi aire hahahahaha i tot això, en una perfecta combinació d’acció sense pausa que et deixa totalment sorprès i amb ganes de més, i més, i més…i per si fos poc, quan el teu robot és destruït, en comptes d’acabar el joc (que seria el més normal), encara tens una última oportunitat de venjar la destrucció de la teua màquina, ja que el pilot que estava dins del mecha surt en el mateix moment en què aquest explota i llavors passes a controlar un petit soldat robot de la mateixa mida que els aliats que havies recollit abans que, atenció, és tan ràpid que les primeres vegades no arribes a controlar-lo amb precisió, i que compta amb una potència de foc que sorprèn. No sé de quantes fases consta el joc, ja que no les vaig comptar. Simplement em va enganxar de manera que només feia que jugar, disparar, saltar…buah, sense esperar-ho, s’ha convertit en un dels meus jocs favorits per la trepidant acció que es capaç de desplegar davant els teus ulls.

10

El que ja he dit, no sabia d’aquest joc (és normal, hi ha una ingent quantitat de jocs arcade). Mai havia sentit parlar d’ell i mai l’havia jugat. L’he descobert fa poc i m’ha sorprès enormement. És el que té el MAME, que quan et poses a buscar entre l’interminable llistat de jocs, et sorprèn gratament. BENEÏT MAME. Tant si t’agraden els jocs del gènere run & gun, com si no, hauries de provar-ho. Si ets fan dels Metal Slug, Contra i similars, és la teva obligació provar aquest joc. És més, et mano que el provis hahaha. No compta amb l’humor o els brutals grafics del Metal Slug, o amb aquesta aura mítica que envolta al Contra, però sí que té unes molt bones qualitats que de segur et van a fer passar grans moments davant del teu bartop, gpd, mòbil o PC: és molt ràpid, és addictiu, sense molestes ralentitzacions, gràfics molt bons i amb tota l’acció i frenetisme que només tenen els més grans run & gun. Compte, perquè es pot convertir en un dels teus “imprescindibles”. Avisat quedes.

6

Ens veiem!

 Link d’un video del joc en moviment. A gaudir!

Deixa un comentari