Com estem, trempats i trempades!! Com ja sabeu, procurem parlar sempre de jocs als quals els hem dedicat algun minut de la nostra vida, siguin una merda o una obra d’art, ja que així us informem de primera mà, sense inventar-nos res ni merdes així… vaja, per que quedi com més professional. Així que fa uns dies vam parlar amb Nintendo i Sega per que ens enviessin una copia de cada joc de NES, SNES, Megadrive, Master System, etc. etc. per fer articles ben parits i de qualitat…. la seva resposta no la vaig entendre gaire bé, ja que va ser quelcom en japonès i desprès es van començar a riure durant una bona estona… suposo que els va fer molta il·lusió l’idea, així que res, a esperar al carter!

Some phat dudes laughin' (Darren Whiteside, Reuters)

Mentre esperem, us parlarem de l’Earthworm Jim, un joc que m’he acabat fa poquet (la primera part) i que m’ha agradat molt! Voleu saber per què?

12239704_10206691708824222_8324058280005999146_n

Doncs us haureu d’esperar, perquè abans d’explicar-vos la meva experiència, us explicaré una miqueta d’on collons ve aquest joc, ja que trobo que és una historia ben curiosa.

Playmates Toys, una empresa de joguines bastant coneguda, es va forrar venent tot tipus de marxandatge de Les Tortugues Ninja, gràcies a la sèrie, pel·li, i demés. Direu, “i a mi que collons m’importa?” doncs bé, resulta que amb les butxaques plenes i veient l’èxit de la franquícia del Mestre Estellicó i companyia, van decidir crear la seva pròpia. Van voler fer una franquícia de la que es poguessin crear molts productes, cosa bastant inusual ja que primer fas el joc, i ja desprès decidiràs si et surt de la cigala fer marxandatge o no. En fi, que Playmates es va associar amb el programador Dave Perry (no, no es el pare de la Katy Perry) i així va néixer Shiny Entertainment.

A partir d’aquí, amb un estudi creat exclusivament per fer un producte versàtil del que no només es comercialitzés el joc i prou, van començar a dissenyar el que acabaria sent una sàtira dels jocs de plataformes del moment, donant com a resultat aquest cuc de terra vestit com lo puto Neil Armstrong, amb la missió de trobar a la Princesa “Quin es el seu nom” (quin nom més maco escolti).

11049463_10206691702824072_6071584310561646110_n

11219211_10206691708184206_4905523039465942798_n

Bé, ara que ja us he explicat com collons va sorgir aquest joc, anem a parlar d’ell. Earthworm Jim es un joc multiplataforma de plataformes (ho he fet aposta) en 2D amb aquesta estètica “còmic” que tant m’agrada, on controles a en Jim, aquest cuc tant simpàtic, on saltaràs com un boig i dispararàs a tot el que tinguis davant amb una pistola de plasma (la típica pistola de plasma que tenen tots els cucs) o utilitzant el teu cos com a fuet, que també podràs utilitzar per saltar de ganxo en ganxo o de corda en corda.

L’estètica del joc ve a ser més aviat fosca, no esperis que pel fet de ser un cuc jugaràs en un camp ple de flors, arbres i papallones. L’ambientació dels nivells pels que passaràs mentre busques a la teva princesa es bastant variada, des de la deixalleria del primer nivell fins a un món infernal, un laboratori, o fins i tot un món “intestinal” a l’últim nivell. Molt variats si senyor, m’agrada. Entre nivell i nivell, cardaràs una cursa en coet “perquè si” contra Psy-crow, el tarat que va crear el “traju” d’astronauta que portes i que per error va perdre (i vas trobar tu). La cursa aquesta té sentit? No. Té alguna importància a nivell argumental? Tampoc. Llavors, què hi pinta? Doncs no ho sé.

12274450_10206691705904149_353976726567793252_n

El joc en si es fluid, divertit, descarat i té un nivell de dificultat una mica cabró, tenint en compte que no es pot gravar… Hi ha situacions en les que perds un parell de vides fins que entens el que has de fer. I ho dic perquè no només hauràs de fotre bots i disparar a enemics, sino que també hi ha proves/putades com controlar un submarí amb límit d’oxigen o lluitar amb una criatura fastigosa mentre fas puenting i evites que et mossegui el cocodril que hi ha al riu d’abaix (merda de pantalla).

12243147_10206691703344085_7509074697004427457_n

12246917_10206691704184106_8901952805179968114_n

La música, que l’estic escoltant ara mateix mentre escric això, és una barreja estranya que a mi m’agrada molt, suposo que perquè tens des de cançons que dius “hosti si, molt adient per un joc si senyor” fins a cançons tocades en banjo en les que t’imagines als típics americans de classe baixa al porxo de casa seva, amb les ampolles d’alcohol amb les XXX i tal (sabeu el Cletus dels Simpsons? Doncs això).

12249571_10206691704744120_6931218809465008238_n

12227701_10206691704944125_4206648615704163809_n

Per últim, destacaré el sentit de l’humor aquest que suposo que buscaven a l’hora de fer aquest joc, on el personatge de seriós no te res, ni els enemics, ni certes situacions, ni tampoc el final, ja que durant el joc trobareu moments en els que et quedes amb la cara de “què collons…?”, fent que el joc, tot i tenir aquesta estètica foscota, tingui aquests tocs d’humor que el fan mes proper.

En resum, joc relativament curt si tires de “savestates”, però molt bo, bons gràfics, bona musica, bons efectes… ideal per passar l’estona vaja. Em vaig alegrar molt quan el vaig comprar i ara (quan tingui temps) li fotre canya al Earthworm Jim 2!!

12279065_10206691701784046_2116161867208112763_n

12274200_10206691700144005_2899217023278736639_n

P.D: Escriure sobre un joc que va sortir fa 20 anys té els seus riscos, com per exemple veure que a la wikipedia hi ha un paio que ha escrit sobre aquest joc amb tota mena de detall, fent que la meva reviu quedi al nivell d’una puta merda. Seria com comparar una escort d’aquelles que valen un dineral amb una “senyoreta” de les que hi ha de nit per les Rambles. Admetent la meva “derrota”, us deixo l’enllaç per si voleu llegir més profundament sobre el joc:

https://es.wikipedia.org/wiki/Earthworm_Jim

Comments

Deixa un comentari