Fa pocs dies vaig calcular el que m’he deixat en videojocs en els últims mesos i bé, a bona hora ho vaig fer… molts de SNES, algun de Game Cube, un altre de Megadrive, la RetroN5, algun perifèric… és cert que el sentiment de nostàlgia cap als jocs de la meva infància (i els que volia però no vaig poder tenir) ha estat la principal raó d’aquesta despesa… però realment valen això? fa 4 o 5 anys hagués estat el mateix? La resposta és ben clara, i és que no.

Fa uns anys, no hi havia mercat pel tema retro, i si tenies una col·lecció de 20 consoles i 1000 jocs eres un raret. Ara en canvi ets un respectat col·leccionista. Les coses canvien, els gustos i les modes també, i ara ha tornat lo retro en tots els aspectes, i sembla ser que els videojocs no en són una excepció.

Si deies que tenies això fa uns anys, erets 100% friki.
Si deies que tenies això fa uns anys, eres 100% friki.

La meva teoria es que aquells nens/joves de l’època de la NES, SNES, Master System, Megadrive, etc., que anàvem guardant la paga com un tresor fins tenir suficient com per llogar, comprar, o anar de recreatives, ara som uns homes alts, forts i barbuts amb la necessitat de tenir objectes materials que ens recordin aquells dies. Col·leccionar quelcom per aquest motiu em sembla preciós.

Però com sempre, hi ha gent que s’aprofita d’aquestes situacions, amb cap mena d’apreci o simpatia per aquest “mundillo”, i fa que l’objectiu de completar una col·lecció es vegi frustrat cada cop que veus preus de segons quins jocs. Es cert que el venedor posa un preu i que el comprador no està obligat a acceptar-lo, però crec que es vergonyós el que s’arriba a demanar per segons quins articles relacionats amb els videojocs.

ffightguy

Sort que l’enviament es gratuït! Per cert, el nom del venedor… un crac, eh?

Com aquesta barbaritat de la foto de dalt, n’hi ha per donar i regalar, sense anar més lluny vaig veure un que valorava la seva col·lecció en 22.000 euros (no sé tassar, però sincerament crec que no valia ni la meitat) i la volia canviar per un Mustang… Qui no té un Mustang al pàrking esperant a que es presenti una oportunitat com aquesta?

Molta gent, com ara un servidor, ens hem vist obligats a buscar altres alternatives, com poden ser comprar el joc sense caixa ni instruccions o comprar-lo en versió japonesa, ja que surt molt millor de preu. Els jocs japonesos, al menys en el cas de la SNES, estan més o menys a la meitat que els jocs PAL, i en moltes ocasions estan com nous, inclòs la caixa i el manual. En el cas de comprar el joc pelat, sempre estàs a temps de fer una caixa repro, ja que hi ha bastanta oferta. Per cert, si en necessites ens ho pots comentar, et recomanarem un paio que ho fa molt bé (hi ha molta gent que en fa, però de vegades la qualitat dels acabats no és la desitjada)

Exemple de diferencia de preus entre versió PAL i versió Japonesa.

xddd

Exemple de la diferencia de preus entre la versió PAL i la Japonesa

En definitiva amics, aquest mercat és com la borsa, i sembla que ara estem en el punt més alt. Qui sap si aquesta eufòria per lo retro s’acabara en dos anys, o no s’acabara mai… el més important és que gaudim del que tenim, i a l’hora de comprar, procurar fer-ho amb el cap!

 

Comments

  1. A mi, al igual que a molts, em passa el mateix: si comptabilitzo el que m'he cepillat en el que va d'any només en videojocs caic de cul jajajajjaa això si, en la que més he invertit i menys mal me sap es en la bartop que me va arribar en gener d'aquest 2015…brutal…un somni de la infància…

Deixa un comentari